El final del meu trajecte professional, com a mestre i orientador, ha coincidit en el temps amb un "s'ha acabat" que posava fi a una anàlisi de vint-i-tres anys.
En el significant acabar s'hi pot escoltar l'imperatiu a-cavar. Una simpàtica ressonància, amb aire de condemna, adreçada al fill del pagès que va decidir estudiar per no haver d'anar a cavar la terra.
Després de tota una vida dedicada al camp de l'educació i la psicoanàlisi, el més paradoxal és que, tot just quan acabo, m'adono que d'allò que es tracta és de seguir acabant // a-cavant.
El pare es va dedicar al conreu de la vinya. A mi em correspon solcar el camp de l'inconscient i de l'educació. Una tasca que ara sé in-acabable i que, tot just per aquesta raó, m'he compromés a seguir cavant per a produir un saber provisional, fugissser de mena.
Un saber, mai definitiu, que només prèn sentit a partir del desig de compartir-lo.
Aquest blog neix d'aquest desig.
Joan Gibert
Mestre, catedràtic d'orientació educativa i psicoanalista.
Uau, m'ha encantat el text. Això d'a-cava, que acaba però que no acaba perquè continua cavant...Aquests jocs m'agraden molt. Poètic, esotèric, misteriós. Au, ja tens unes floretes de tot cor. El disseny, fresc, un pèl asèptic, clínic... potser ja ho pretenies. endavant. A veure el següent post. Me l'enllaço al meu i em faig seguidora, cosa que tu també faràs (espero)
ResponEliminaJa ho he fet, m'agrada molt el teu racó íntim i èxtim alhora. Petons a la perola. Bises avec du paroles! C'est n"est pas le même chose, mais ......
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
Elimina